notes (1)

_ fins i tot joan jonas també em mostrava al macba, o millor dit, observava jo a l'agenda de l'hivern d'enguany, una gran foto amb dos figures teatrals humanes però amb capgrossos d'animals posades a sobre els seus rostres...
_ formen (formem) part d'un món humà a sota d'un món animalat des de fa una bona temporada -de temps- o des de la nostre més tendra infància i que ara ja s'ha sobredimensionat a la pròpia realitat quotidiana
_ recordava, i recordo sovint, l'últim film d'en lynch on, entre d'altres molts viatges a sota o sur realitats, en una habitació és relacionaven i actuaven uns personatges amb màscares de conill, enmig d'un teatre entre absurd i real
_ avui a el país en juan josé millas, a l'última pàgina, en una breu columna estirada, titulava tomo nota, escrivia que sempre esperava quelcom d'extraordinari a nivell d'inspiracions o de revelació però no, res de res: "...ocasionalmente, he sufrido destellos significativos, pero de apenas de dos o tres segundos, y me cogían siempre fuera de la mesa de trabajo. Nada comparable a la alucinación continuada de Dante o Cervantes...no he escuchado voces ni he visto aparciones. No he intuído nada que haya ocurrido días o semanas después. Ese silencio cósmico me ha hecho sentirme como una persona poco querida por los dioses.. quizá he recibido la revelación de que no hay revelación, de la que tomo nota."
_potser no hi revelacions, és que ja estem enmig d'una revelació, de la revelació... ja hi som, hi hem estat sempre i hi serem (?), però només escoltem o veiem molt de tant en tant les coses, coses, les altres coses...
_ no sé, aprofitant que genís va adquirir, un dia abans del llançament mundial, l'últim d'en harry potter, apunto unes lletres d'en juan cruz, avui també a el país, on escriu envers l'escriptora j.k.rowling, abans d'en potter totalment desconeguda literàriament i de fet a l'atur i amb una vida en direcció cap algun abisme:
"...harry potter se basa en la realidad, y a ella le sirvió para evadirse de la realidad. Le consiguió, a ella, una felicidad de que la que aún se extraña, pero no ha logrado aliviarle del todo de las razones que la llevaron a abordar su proyecto en medio de la desolación y de la rabia..." i segueix l'articuliste amb la iimatge que té de la seva senzillesa quan la va entrevistar fa temps: arribant en un taxi i marxant del mateix hotel a peu_ potser quelcom de tot hi ha en el misteriós capítol 34 que senyala...
_ no sé, o sí: el fet de crear t'acosta, perquè es origen d'ells, a mons que envolten, voregen i exploten, la nostra última realitat, però que, alhora, pot ser primera o vuitantena, o mil tres-cents, o infinit...

finals

_ fa poc tornava a observar obra d'en picasso dels seus últims anys de vida_ entre el 72 i 73 especialment comprovava de nou la riquesa creativa d'un home vell d'edat , ja passava dels 90, però molt jove -joveníssim- per fer art encara aleshores... era sabedor de la seva propera mort però lluitava contra el temps, el poc temps que li restava, amb un estil que alguns criticaven aleshores, entre deixat anar amb poca preocupació estilística i d'un control per trobar alguna raó introbable_ es emocionant i estrany, però mostra d'una força vital que l'empenyia a pintar prolíficament figures amb sexes desproporcionats, especialment el sexe femení on un observador-ell mateix com ego suprem i final- no parava de mirar en un suposat silenci i quietud total...
_ fa temps que no trobo autèntiques crítica, especialment les sagnants, dins del món de l'art_ costa de trobar_ com a molt en la sel·lecció que molt de tant en tant s'observa i llegeix a salonKritik_ enyoro un castro florez (tenim però el seu blog!!!!) o d'altres que esporàdicament tocaven allò que no sona al mal anomenat món de l'art, doncs al final només és una petita familia: culturburg l'anomenava tom wolfe a la palabra pintada...
_sembla que culturburg agonitzi (desapareix també exitexpress i el temps d'art? -pregunto-) i bones crítiques a d'altres revistes, ja no cal dir als diaris de gran i petita difusió: no cal però jo ho denuncio_ realment estic far de tan pelotari gremial i tan d'arco consagrat.
_ tot creix i es desintegra molt ràpidament, no hi temps per reflexions: galeries, fundacions, museus, centres d'art en general i cenacles de cultura obren i tanquen propostes sense temps a pair quasi bé res_ alhora entre i surten crítics, tertulians i diálogos para besugos en tot mitjà de comunicació, però a més cada dia menys...
_ falten molts picassos lluitant fins l'últim moment (no fins un final...)_ la gran majoria, i ja fa molts anys, ni tan sols han començat...
_ en art, com en tantes altres coses, volem anar massa depressa (anar depressa és atensar-se cap un final, si es que hi ha final...) i recordo unes paraules escrites del gran raimon panikkar:

" Vivimos en un tiempo en el que se pretende que el rosal crezca rápidamente tirando de sus hojas ... La felicidad es inversamente proporcional a la acelaración "

_ per reflexionar-hi...

camins

_ recentment llegia una paràbola taoista, que potser caldria escriure al sostre i parets de totes les habitacions, al vidre del cotxe, als miralls de casa, a totes i cada una de les meves obres o a la pell de la vida...:

el recorregut mateix és la meta.
és infinit.
és etern...

_tenim massa tendència a voler un camí per arribar a algun lloc, una meta, uns objectius, "els objectius"...
_ no volem ser conscients que el mateix camí, el propi recorregut que estem fent, és principi i final, és la meta i aquest camí no s'atura mai, no clou, no hi ha final... tot es camí, tot és un camí.
_ posar-se una meta, uns objectius es posar-se crosses, crear espectatives que potser mai aconsseguirem, i si n'aconsegueixes alguna és per començar ne una altre i una altre, fins que la paranoia ho envolta tot i sovint entra al cor de l'ésser per fer-li mal, més mal encara...
_ la majoria d'artistes, però no tots, potser només els més bons, ho entenen o ho intueixen així_ el mateix fet de crear implicaria la consciència només dins del camí, del propi recorregut_ un abans o un després no tenen massa cabuda, només pels mediocres o pels excessos d'ego...
_ l'essència del fet de crear es manifesta dins del camí, durant el desenvolupament, el final no existeix, una obra no està mai acabada, no té final encara que l'observem penjada eternament en una pared, els ulls de l'observador -del bon observador- la fan diferent i nova cada cop que il·luminem una atenció.
_ no hem de creure en finals, en objectius, no serveix de res_ caminem amb honestetat i sentit creador: això es tot -el tot i el no res s'acaronen-
_aquests dies hi ha jannis kounellis i la seva obra per barcelona, caldria veure'l: és un exemple de recerca i fermesa per continuar en el camí de creació senzill, sanador, autèntic, amb les pautes i pauses suficients per perdurar etern.

abstraccions

_ on és l'abstracció?_ fora dels "clàssics" no hi ha casi bé cap tipus d'abstracció en el nostre entorn plàstic més immediat o actual... és estrany, però és així_ aquest dies escrivia envers a un cert infantilisme ninotaire que s'impregna per arreu -m'he incloc jo, en segons quines obres-, alhora que es barreja amb l'estil anomenat bad painting, on la lletjor és fa propòsit i religió... i on un dels extrems s'acosten a les plàstiques fílmiques i gràfiques d'un lynch, per exemple, i d'altres extrems a paranoies freudianes de cinquena categoria_ sigui com sigui tot crea un corpus on hi perduren treballs molt interessants, però repeteixo: on és l'abstracció actual_ en algunes de les meves obres més o menys seriades o compartimentades en mostres mensuals a la meva web, quasi de forma inconscient, comprovo a posteriori la presència d'alguna obra abstracta (per a mi ben bé no ho son, però el resultat sí...)_ el collage sovint ajuda al propòsit amagat i al mateix temps endinsa la proposta inicial cap a sorolls més intensos i desconeguts: de fet hauria de ser aquesta l'ànima de tota obra creativa...
_ ahir anomenava el blog de sonia com a exemple de obra recent d'artistes i/o il·lustradors que treballen també a la red, amb una força presencia de la figuració a dalt definida, però un dels meus favorits segueix sent: rai escalé, tot i que ens acostem bastant en la pràctica, tenim (espero) essències i objectius diferents, si és que en art és pot dir així...
_ però, de veritat, on és avui l'abstracció?
_de fet estem -estic- molt immersos amb la figuració, estem literalment coberts de figuració, imatges i figures -quietes o en moviment- per arreu, des de alaska fins a la xina, cap a la dreta_ i tot , forma i color, es barreja en espirals de temptació, perversió i potser de claustrofòbia infinita....
_ una abstracció com la d'en rothko, ens ajudaria a saltar-nos la paranoia continua que ens sotmet la ment, las ments?
_ buscaré quelcom, no pot ser que ens ho haguem carregat del tot_ o sí.

enfilats

_ aquest món és més enfilat (de fils) del que sembla permet connexions empàtiques i afortunades entre el temps i les realitats poc conegudes_ hi han unitats entre el caos i entre l'esplendor de les paraules, les imatges i la materia.
_ no trobo quasi mai masses blocs de pintors o dibuixants que pintin_ si en foto la llista deu ser inmensa en art plàstic és més difícil_ un cas recent és la esplèndida obra que he vist de sonia puga al seu blog, que enllaço també.
_ de passo també m'he retrobat, ara si activa, amb la pàgina d'en zush, ara evru, una web que cal visitar, possiblement es la pàgina actual, que jo sàpiga i amb modesta opinió, més creativa d'un artista plástic a nivell mundial...
_ per arrels o tocs d'ànimes amb cops de bec m'acosto amb curiositat, humor i alguna passió per la nova lakodorniz, ara només -llàstima- per internet, vés per on_ ...i quelcom hi faré, espero...
_ seguim entre mons oberts on només es tanca la sabiduria i l'esplendor si un NO fa cas a la seva intuïció per generar claus noves, reptes nous...
_ per altre banda -t- caldria acariciar i perdonar, si o no?, crec que sí....
_ no segueixo endevant amb los desastres, com jo voldria, costa, em trobo lent i no hi estic acostumat.
_ un pas de fa dies:



_ caldrà posar-se les piles o el barret de palla, no ho sé, però en breus dies voldria decidir: el to, la intensitat, la progresió temporal i l'espai corresponent a negociar: necessari per penjar i penjar-mi_ caldria quelcom més d'atenció o millor encara: recercar la dosi formal o radical de passió, entremig veuria un escletxa o horitzó (vertical)_ cal més canya i aparcar falses decepcions. El tedi mata, la por també, tot i que son artífex d'alguns punts de partida creatius, per estrany que sembli_ en fi...
_ i per quan la solució de les quatres (noves o velles) parets? No demano prou, potser tot és massa feble o massa ferit (de mort?)

raons

_ ha sortit el nou lookdebook, bona revista gràfica, és el nº 1 però és el segon doncs van fer primer un nº zero_ felicito, de vell nou, iniciatives com aquesta_ vull enviar-hi col.laboració tot i no estar segur de si la meva obra, o part, encaixa doncs constato bastant disseny gràfic o d'aquesta moda dels últims anys -rojo no està exent- on prima un infantilisme aninotat que sovint fa por -i sovint literalment-_ i fotografia, però si fem cas a la iniciativa creativa que hi posen i anuncien alguna relació i podria haver-hi amb els meus pigments i formes_ i com sé que no encaixo en algun lloc si em moc poc, com cargol assegut mirant la terra o els papers_ més val fer quelcom, arriba un moment que només pintar s'acosta a la bogeria eterna si no encallo en algun port i millor que no sigui entre roques de mar tempestuós...
_ bones raons per anar aviat a madrid: 1)= l'arco, com sempre, negoci però moviment necessari d'aquest món de l'art que per ací a bcn sembla que no faci falta i caram! si en fa de falta i molta_ esperarem si fan la segona de swab perquè sinó tot està pansit, molt pansit!!!..., 2)= el thyssen-bornemisza amb una formidable dedicada a modigliani i el seu temps, i 3)= al reina sofia: més de 400 obres molt bones d'en ruíz picasso del museu picasso de paris, atiborrat d'obres d'ell i dels seus descendents com a pagament d'impostos en espècie i no com aquí que cada dia estem més atontats en no fer res envers aquests temes... a més ens foten al borja-villell per acabar-ho d'adobar...

minuts

_ durant tres minuts i quaranta segons janis joplin em diu/canta move over, des de una distància llarga de trenta set o trenta vuit anys i, alhora, una distància curta, molt curta...
_ bogeries que també s'escurcen, ara massa sovint, to i que el sabre ho allarga tot com cal_ el sabre, avui, és un pinzell_ un pinzell que es clavarà a l'ull d'una figura amb abric marró...
_ i no en fa cas, tot i que jo, al mirar la postal, pensava que si...
_ resta com un arbre nu al mig de la plaça_ pot semblar com la por de no tornar mai a l'altre lloc...
_ he vist una bona pàgina per fer difusió i veure finestres necessàries, es diu artportic
_ llepo caramels grocs