silencis

_ escoltava a pere portabella, el passat dissabte a millennium, comentar sense embuts que al cinema actual no hi ha, en general, cap tipus de risc i que s'aburreix molt en quasi tot tipus de pel.licules, de directors com ventura pons o del propi (gran) woody allen, per exemple_ Aposta per un cinema, difícil de trobar, però existeix, com el que fa ell mateix i que ara a més té un gran éxit de públic (el silenci abans de bach), perquè creu que cal creure i apostar per aquest cinema, igual que s'aposta i massa per l'altre, sigui d'autor o comercial.
_ tot és una mostra i una prova de la gran prostitució als interessos creats per les grans o mitjanes corporacions i els localismes, siguin polítics o culturals, o ambdós ja que tot sovint van plegats de la maneta...
_ sigui en art, cinema, literatura... tot resta en claques gremials i silencis còmplices, i aplegat alhora en una breu però penetrant massa de mediocritat i i d'interessos creats per emmagatzemar cap a la merda les millors propostes independents i amb criteri, >>>> amb RISC !!
_ sense risc i llibertat no hi ha autèntica creació !!
_ i m'excita veure un piano com cau a l'aigua blava i profunda de la mar...





2 comentaris :: silencis

  1. La seva pel·lícula és de gran qualitat i arriscada, però ara ja es veu que has de tenir una edat i autoproduir-te per a poder fer coses arriscades. Hi ha molta gent a molt de talent i molt d'art que volen innovar en el cinema però que no poden aconseguir finançament. Una pena que l'art mori així per donar el que volen les masses.

  2. encara crec que l'art honest o si més no amb risc suficient per renovar, no està acabat, tot i els esforços de la mediocritat instal·lada arreu, cal però ser optimista, tot i que reconec que alhora costa molt...
    perseverar???
    ,,
    t.