lleus

_ no sé si pel fet de tindre pendent encara una nova visita al mnac de bcn per acabar de veure la mostra d’en picabia, ray i duchamp, a més de tornar a admirar les parets amb el romànic recollit (o robat, amb bones intencions sí, però pres tot dels llocs d’origen...) dels pirineus d’amunt i d’avall, d’esquerra i dreta, venen doncs, i s’en van, de la ment (i tornen a veure’m) les possibilitats creatives del dadaisme, de les fonts més profundes de la modificació i enaltiment de les arrels de l’art, l’esperit i la força d’un temps que sembla encara únic i llunyà, però que per a mi sempre es a tocar de la ment cap a la física absoluta i l'impredictible, com ha de ser (hauria de ser) TOT.

_ però la qüestió es que aquests dies que haurien (i de fet ho son) de descans i esbarjo alhora, són en realitat plens de petites excursions a l’essència de la ment que angoixada o relaxada (encara no sé com diagnosticar-ho...) s’enfila per les parets de la memòria, de les possibilitats de l’ànima, de l'aventura de vell nou de crear signes i paraules, de la complexitat complaent de saber-se enllaçat amb l’esperit universal...

_ és estiu i estranys els perfils dels somnis lleus...