_ vaig estar molta estona, amb genís, observant cada una de les seves obres... i no és normal en mi, últimament tanta devoció, però cal reconèixer la maduresa i solvència creativa d'en joan-pere: IMMENSES...
_ tinc però la sensació (extranya?) de que a més d'un especial resum com a experiència molt personal, també deixa un traç o un regust a presència tràgica i testament_ és, repeteixo; una sensació...
_ encara em falta la sala 2 (entremig em vaig perdre contemplant l'obra del mestre de taüll entre d'altres joies de la corona(?)... -tornaré un altre dia per acabar la feina-)però ja he vist la meitat de l'obra dels dadaistes que ens han portat al mnac:
_ manies de personalitzar només a man ray, picabia i duchamp, però falta tristan tzara i la resta_ tot i que va ser un moviment molt especial és, per a mi, de vital importància per l'evolució de quasi tot l'art de vanguardia del passat segle i fins ara mateix la seva influència i fortuna es desplega per a la gran majoria de propostes "instal·lables" i conceptuals d'avui mateix_ encara no ens hem desempallegat, ni falta que fa segurament, d'ells quan poc es mira d'encaixar la innegable, extensa i veritable imprompta que sura per arreu de l'art actual
_ gran deute envers el dadaisme doncs, camuflat o no, però ben viu i això si: massa edulcorat ara...
_ desitjaria que és revisés el moviment en tota la seva totalitat_ de mitjans, com aquest que ens arriva ara al mnac ni han arreu de culturburg i hi manquen masses noms i sobren masses propostes per construir obres efímeres de tots ells i caldria, especialment, ressaltar en extrem la seva gran influència al surrealisme i resta de moviments i tècniques com: op art, pop art, fotografia de vanguardia, collage, grattage, performans, conceptualisme, recerques amb les noves tecnologies (primeres experimentacions amb el cinema i la fotografia...) objectes trobats o inicialment no convencionals per fer una nova escultura, dibuix, pintura...; també origen de la bauhaus i d'altres, canvi radical en fer i divulgar la poesia, i dissenys, teories i pràctica i orígens del teatre de l'absurd, existencialisme, situacionisme i en essència l'anarquisme posat al servei de la creació, pura i dura: com hauria d'ésser i no és...
_ he estat a punt d'agafar el supositori d'en nouvell i posar-lo a l'inrevés un cop firmat com a r.mutt i datar-lo: 1917-2008.
_ un altre dia...
_ tinc però la sensació (extranya?) de que a més d'un especial resum com a experiència molt personal, també deixa un traç o un regust a presència tràgica i testament_ és, repeteixo; una sensació...
_ encara em falta la sala 2 (entremig em vaig perdre contemplant l'obra del mestre de taüll entre d'altres joies de la corona(?)... -tornaré un altre dia per acabar la feina-)però ja he vist la meitat de l'obra dels dadaistes que ens han portat al mnac:
_ manies de personalitzar només a man ray, picabia i duchamp, però falta tristan tzara i la resta_ tot i que va ser un moviment molt especial és, per a mi, de vital importància per l'evolució de quasi tot l'art de vanguardia del passat segle i fins ara mateix la seva influència i fortuna es desplega per a la gran majoria de propostes "instal·lables" i conceptuals d'avui mateix_ encara no ens hem desempallegat, ni falta que fa segurament, d'ells quan poc es mira d'encaixar la innegable, extensa i veritable imprompta que sura per arreu de l'art actual
_ gran deute envers el dadaisme doncs, camuflat o no, però ben viu i això si: massa edulcorat ara...
_ desitjaria que és revisés el moviment en tota la seva totalitat_ de mitjans, com aquest que ens arriva ara al mnac ni han arreu de culturburg i hi manquen masses noms i sobren masses propostes per construir obres efímeres de tots ells i caldria, especialment, ressaltar en extrem la seva gran influència al surrealisme i resta de moviments i tècniques com: op art, pop art, fotografia de vanguardia, collage, grattage, performans, conceptualisme, recerques amb les noves tecnologies (primeres experimentacions amb el cinema i la fotografia...) objectes trobats o inicialment no convencionals per fer una nova escultura, dibuix, pintura...; també origen de la bauhaus i d'altres, canvi radical en fer i divulgar la poesia, i dissenys, teories i pràctica i orígens del teatre de l'absurd, existencialisme, situacionisme i en essència l'anarquisme posat al servei de la creació, pura i dura: com hauria d'ésser i no és...
_ he estat a punt d'agafar el supositori d'en nouvell i posar-lo a l'inrevés un cop firmat com a r.mutt i datar-lo: 1917-2008.
_ un altre dia...
Entrades
0 comentaris :: solvències
Publica un comentari a l'entrada