cucs

... el somni estrany on el tren anava per la via estreta on milions de cucs i després rates i després dos potes grandioses de pollastre negre s'atansaven cap el propi vagó i arribava al moll on terra gris i herbes i matolls enfilaven algun ball còsmic... i la tenda on una mostra d'artesania i llum veig d'espelmes o de gas espera ulls i mans, i la mare o professora parlava amb el noi que escoltava o no...
on som i on estem?
la feina estúpida de cosir propòsits, propostes, breus definicions d'un món caducat i pervers, ple de cucs...
som una espècie de sac de por i pols de pebre a dins de culs podrits de rics
i els arbres semblen morts
el somni és estrany però la llum és la de sempre, si més no la provable i la desitjada
o l'alba, entre sol, lluna i llàgrima, plora al saber de les teles arxivades al buit, al res, a l'infinit oblid
i la serp escolta encara la cançó dels pinzells secs
m'estimo el qué, no el quan, i sembla (és) tard...