realitat (s)

_ impressiona l'article d'avui a el país setmanal envers a henry darger, autor de la novela més llarga del món i d'unes pintures del tot misterioses i no tan naif com alguns pensen...

_ forma part d'aquest món estrany de l'art i la simbiosi amb el cantó ocult o poc sabut de la realitat adjunta
_ realitats adjuntes, que actuen (actuem) amb sincronització i multirealitat_ i son més que somnis
_ no tinc prou paraules per expressar el que penso, i crec, de darger i molts d'altres creadors, alguns molt coneguts, altres coneguts ben just, d'altres totalment desconeguts (alguns ignorats, que és diferent...)
_ parlariem de disler, artaud, dalí, serafini, el bosco, van gogh, klee, penk, ponç, evru, salinger, kafka, pessoa, miró, de chirico, saint-exupery, bacon, magritte, pollock, hundertwasser, rousseau, chagall, basquiat, borges, modigliani, rothko, lynch, oehlen... i tants d'altres que han traspassat, poc o molt, les fronteres d'una realitat que no és ni serà l'última ni gens menys l'única...
_de tots els que he citat a dalt, els que més s'han endinsat amb un corpus o quan menys amb uns resultats que abarquen societat, llenguatge, estris, moneda, estètica.. o sigui: comportament-resultat estranys però alhora molt paral·lels o complementaris al nostre, o recurrents en imaginació extrema i alhora quotidianitat possible, destaco a: serafini, darger, evru, ponç, lynch, kafka, el bosco, hundertwasser...
_ eran (son) conscients de que accedien a una plàstica diferent però pròxima (en alguns casos potser més llunyana) i que aquesta està a tocar...