senyoretes

_si picasso no titulava la majoria de la seva obra devia ser per quelcom, sigui com sigui persisteix, cent anys després, el títol las señoritas de aviñon o la seva traducció original en francès per acabar-ho d'adobar_ encara costa molt a nivell internacional acceptar la definició gens puritana de les senyoretes del carrer d'avinyó, bordell del carrer barcelonès que pablito sovintejava i del qual es va inspirar_ lloc, situacions i personatges com a tema, com excusa principal per arrodonir o concentrar les seves inquietuds, principalment espacials i de forma, que els últims mesos havia remenat, des de gósol, horta de sant joan, pintures de el greco i de cézanne, i les influencies de l'art africà que aleshores s'exposava per paris, varen fer la sopa per produir un dels quadres més importants de la historia de la pintura_
sabia picasso que estava davant d'una obra importantísima per a la seva evolució personal com a artista i potser intuïa alhora que transformaria l'art d'aquells moments a paris i per extensió el mundial_ segurament va intuir aquella importància, encara que fos per passar la seva mà per davant de matisse, braque i la tropa que freqüentava als stein...
sabia picasso que cercava un nou món que s'obria cap a noves propostes, on la seva consciència ja actuava més fermament envers les accions invisibles que servien per vèncer casualitats, els imprevistos, on potser la intuïció visible lluitava contra la no visible_ sabia que escriuria pintant aleshores unes noves connexions, entre la raó i una altre realitat que transformava, es transformava entre els seus dits i una nova ment...