abstraccions

0 comentaris
_ on és l'abstracció?_ fora dels "clàssics" no hi ha casi bé cap tipus d'abstracció en el nostre entorn plàstic més immediat o actual... és estrany, però és així_ aquest dies escrivia envers a un cert infantilisme ninotaire que s'impregna per arreu -m'he incloc jo, en segons quines obres-, alhora que es barreja amb l'estil anomenat bad painting, on la lletjor és fa propòsit i religió... i on un dels extrems s'acosten a les plàstiques fílmiques i gràfiques d'un lynch, per exemple, i d'altres extrems a paranoies freudianes de cinquena categoria_ sigui com sigui tot crea un corpus on hi perduren treballs molt interessants, però repeteixo: on és l'abstracció actual_ en algunes de les meves obres més o menys seriades o compartimentades en mostres mensuals a la meva web, quasi de forma inconscient, comprovo a posteriori la presència d'alguna obra abstracta (per a mi ben bé no ho son, però el resultat sí...)_ el collage sovint ajuda al propòsit amagat i al mateix temps endinsa la proposta inicial cap a sorolls més intensos i desconeguts: de fet hauria de ser aquesta l'ànima de tota obra creativa...
_ ahir anomenava el blog de sonia com a exemple de obra recent d'artistes i/o il·lustradors que treballen també a la red, amb una força presencia de la figuració a dalt definida, però un dels meus favorits segueix sent: rai escalé, tot i que ens acostem bastant en la pràctica, tenim (espero) essències i objectius diferents, si és que en art és pot dir així...
_ però, de veritat, on és avui l'abstracció?
_de fet estem -estic- molt immersos amb la figuració, estem literalment coberts de figuració, imatges i figures -quietes o en moviment- per arreu, des de alaska fins a la xina, cap a la dreta_ i tot , forma i color, es barreja en espirals de temptació, perversió i potser de claustrofòbia infinita....
_ una abstracció com la d'en rothko, ens ajudaria a saltar-nos la paranoia continua que ens sotmet la ment, las ments?
_ buscaré quelcom, no pot ser que ens ho haguem carregat del tot_ o sí.


enfilats

0 comentaris
_ aquest món és més enfilat (de fils) del que sembla permet connexions empàtiques i afortunades entre el temps i les realitats poc conegudes_ hi han unitats entre el caos i entre l'esplendor de les paraules, les imatges i la materia.
_ no trobo quasi mai masses blocs de pintors o dibuixants que pintin_ si en foto la llista deu ser inmensa en art plàstic és més difícil_ un cas recent és la esplèndida obra que he vist de sonia puga al seu blog, que enllaço també.
_ de passo també m'he retrobat, ara si activa, amb la pàgina d'en zush, ara evru, una web que cal visitar, possiblement es la pàgina actual, que jo sàpiga i amb modesta opinió, més creativa d'un artista plástic a nivell mundial...
_ per arrels o tocs d'ànimes amb cops de bec m'acosto amb curiositat, humor i alguna passió per la nova lakodorniz, ara només -llàstima- per internet, vés per on_ ...i quelcom hi faré, espero...
_ seguim entre mons oberts on només es tanca la sabiduria i l'esplendor si un NO fa cas a la seva intuïció per generar claus noves, reptes nous...
_ per altre banda -t- caldria acariciar i perdonar, si o no?, crec que sí....
_ no segueixo endevant amb los desastres, com jo voldria, costa, em trobo lent i no hi estic acostumat.
_ un pas de fa dies:



_ caldrà posar-se les piles o el barret de palla, no ho sé, però en breus dies voldria decidir: el to, la intensitat, la progresió temporal i l'espai corresponent a negociar: necessari per penjar i penjar-mi_ caldria quelcom més d'atenció o millor encara: recercar la dosi formal o radical de passió, entremig veuria un escletxa o horitzó (vertical)_ cal més canya i aparcar falses decepcions. El tedi mata, la por també, tot i que son artífex d'alguns punts de partida creatius, per estrany que sembli_ en fi...
_ i per quan la solució de les quatres (noves o velles) parets? No demano prou, potser tot és massa feble o massa ferit (de mort?)

raons

0 comentaris
_ ha sortit el nou lookdebook, bona revista gràfica, és el nº 1 però és el segon doncs van fer primer un nº zero_ felicito, de vell nou, iniciatives com aquesta_ vull enviar-hi col.laboració tot i no estar segur de si la meva obra, o part, encaixa doncs constato bastant disseny gràfic o d'aquesta moda dels últims anys -rojo no està exent- on prima un infantilisme aninotat que sovint fa por -i sovint literalment-_ i fotografia, però si fem cas a la iniciativa creativa que hi posen i anuncien alguna relació i podria haver-hi amb els meus pigments i formes_ i com sé que no encaixo en algun lloc si em moc poc, com cargol assegut mirant la terra o els papers_ més val fer quelcom, arriba un moment que només pintar s'acosta a la bogeria eterna si no encallo en algun port i millor que no sigui entre roques de mar tempestuós...
_ bones raons per anar aviat a madrid: 1)= l'arco, com sempre, negoci però moviment necessari d'aquest món de l'art que per ací a bcn sembla que no faci falta i caram! si en fa de falta i molta_ esperarem si fan la segona de swab perquè sinó tot està pansit, molt pansit!!!..., 2)= el thyssen-bornemisza amb una formidable dedicada a modigliani i el seu temps, i 3)= al reina sofia: més de 400 obres molt bones d'en ruíz picasso del museu picasso de paris, atiborrat d'obres d'ell i dels seus descendents com a pagament d'impostos en espècie i no com aquí que cada dia estem més atontats en no fer res envers aquests temes... a més ens foten al borja-villell per acabar-ho d'adobar...

minuts

10 comentaris
_ durant tres minuts i quaranta segons janis joplin em diu/canta move over, des de una distància llarga de trenta set o trenta vuit anys i, alhora, una distància curta, molt curta...
_ bogeries que també s'escurcen, ara massa sovint, to i que el sabre ho allarga tot com cal_ el sabre, avui, és un pinzell_ un pinzell que es clavarà a l'ull d'una figura amb abric marró...
_ i no en fa cas, tot i que jo, al mirar la postal, pensava que si...
_ resta com un arbre nu al mig de la plaça_ pot semblar com la por de no tornar mai a l'altre lloc...
_ he vist una bona pàgina per fer difusió i veure finestres necessàries, es diu artportic
_ llepo caramels grocs


calaixos

0 comentaris
_ existeix -encara- la necessitat de pintar, com sempre, però on només es crea multirrealitats mitjançant pensaments i sincronocitats especials_ també on el perfum de l'oblid encara no s'ho ha emportat tot...
_ hi ha, com sempre, les dificultats atrapades entre les il·lusions o sota jardins d'amor i foc.
_ la lluita del ego esclata devant la sinceritat o l'autenticitat_ es mira alhora per tots els cantons (espais nous)
_ s'analitza, amb compte suficient i necessària, tots els marges de l'abisme (close to the edge)
_ canviar (netejar) lo vell (renovar)_ arraconem l'antiga i persistent sensació d'acumular, fer per oblidar, potser no de tot, o sí, però fer-ho, fer quelcom...
_ la soletat (no l'aïllament) com a eina_ la recerca d'una novetat implica el risc com a referència principal i moviment, com a gran escletja inicial i fi...
_abandonar dubtes, sobretot els destructius, per construir un cos, el COS... i començar sempre de zero, com si fos el primer dia... saber-ho com a inici del camí de la creativitat, de la plenitud.
_ deixar més sovint les paraules en alguna butxaca i passar a l'acció: dibuixar, per exemple...
_ no deixar cops de bec, suposem-hi un punt de subjetivitat, relativitat, necessitat i distorsió.
_ omplir un nou calaix...


cossos

0 comentaris
_ahir visitava, amb genís i arnau, in extremis doncs l'expo clou avui, la temporal un cos sense límits a la fundació miró_ va ser una grata experiència poder gaudir d'obres originals, entre pintures, dibuixos i escultures d'uns dels millors artistes del segle passat i d'aquest, sobre la importància i la persistència del cos humà dins la pròpia pràctica i com a tema primordial de tot l'art passat i present_ per exemple amb obres de: picasso, chagall, matisse, miró, moore, tàpies, giacometti, légér, baselitz, freud, klein, bacon, derain, de stäel, magritte, etc.
_ la persistència del cos però, trencada, per la pròpia dinàmica de les vanguardies i les postvanguardies que des de finals del XIX ja varen raspar l'academicisme per sempre més... Tot i la diferència d'estils, temes i tècniques, entre tots es pot percebre el pas, la consistència i el desig de mostrar una nova realitat a partir de la pròpia plàstica, del propi cos que des de aleshores , durant tot el segle XX , fins ara i amb noves projeccions i plantejaments, mostra al cos unit al pensament , com un únic desig de progrés, al costat de la ciència i la consciència, la nova consciència que en mans i ments d'artistes, com aquests, signifiquin un art suprem per anar més lluny...

primers

0 comentaris
_ja he començat els primers apunts envers els desastres de goya_ alguns els pujaré aviat a la meva web dins dels treballs d'obra recent de gener_ no hem trobo tan estrany com em semblava en un principi, al considerar a priori que caldria separar-se, el màxim possible, de la plàstica del gravat, doncs volia -vull- aplicar la pintura la més nua possible i un collage i d'altres amb una aplicació ràpida i directa, tot el contrari del procés del propi gravat... potser encara es dora, no hi ha presa per fer cap judici raonable, si és que cal massa raó en tot plegat_ doncs al final voldré que signifiqui tot un al·legat contra la guerra, totes les guerres, que encara n'hi han masses_ no he pogut evitar, de moment i encara que només siguin apunts, d'incorporar el color a partir del tercer desastre, però ja ho aniré corregint, o no, més endavant...
_un primer pas:

intensitats

0 comentaris
_ he quedat gratament al·lucinat quan he vist els dibuixos de l'andreu_ de tant en tant visito el seu blog doncs en buenafuente és del millor que hi ha pel nostre país i bona part dels altres, i tant per veure, escoltar com llegir... però no hi havia fet massa cas als seus dibuixos, em pensava que eren per passar el temps, sense massa importància, però no, ni molt menys: són molt bons, quan menys vàlids-molt vàlids i personals, amb una vida pròpia radical, amb moltes coses a dir, a escopir si cal, molt però que molt bé i necessari....
_ també m'ha sorprès alhora el treball, amb recent expo inclosa a la senda de bcn, conjunt amb el mikel urmeneta (co-creador de kukuxumusu)_ crec que son realment obres molt bones_ tot i que és una persona famosa, especialment per la seva activitat televisiva, és estrany comprovar com té un món creatiu-plàstic molt intens i amb unes connotacions d'expressió molt a la vora de treballs que es realitzen -realitzem alguns-, paral·lelament per mons plàstics que es toquen molt (en quan a tema i sentiment, en principi...)_ porto una llarga llista de gent molt interessant amb obra molt interessant, i no hi son tots, per aquest meu blog de passions intemporals i/o vitals...............vamoooossss !!!
_ no sé, suposo em posaré en contacte amb ell, o ells, per veure o parlar d'aquest mons que anem construint en mig de la batalla_ de les batalles diàries que tant sovint ens distreuen d'un més que verdader camí cap a l'expressió de llibertat pura (òndia, com ha quedat això...!!!!)
_ no sé, però hi ha quelcom...


estirats

0 comentaris
_llegeixo que susana solano té el seu estudi a gelida, vés per on... m'agradaria veure'l, però no serà fàcil.
_m'agrada l'obra de solano des de fa bastants anys, no sabia que tenia l'estudi a gelida...
_estudi, estudi taller...
_hi ha tantes coses a fer, el món gira a una velocitat que no es pot seguir, però cal fer quelcom.
_si algú et vol matar et matarà, i seguim massa lligats a la materialitat, seria bo desfer-nos-en...
_si algú et vol...
_la vida segura i acomodada és contraria a la llibertat, encara que sembli el contrari, no cal donar-hi masses voltes, però còmode i segura de què i perquè?
_on és el carbonet que esgarrapava el paper dur en aquella sala quasi buida, d'una tarda d'hivern, a l'escola massana, mig mullats els dits de trementina o sang?
_no m'agrada fer forats a les parets, però tindré que fer algun pas, doncs no puc, sembla que no podré, seguir guardant els quadres entre els barrots de les bones fustes que els acaricien_ caldrà desfer els claus, caldrà canviar d'estada, buscar una masia o un castell o un palau o un hemisferi o una lluna... no sé, però res serà, aviat, igual...
_què carai ha significat tot aquest temps d'acumulació, d'entretenir el temps i alguna saviesa per acabar estirats i abatuts tots els projectes de la mà boixa?

negres

0 comentaris
_amb tretze anys d'edat vaig visitar el museo del prado de madrid i pocs dies després començaria la meva vida laboral i encara ara, tant de temps després: parlo del 75, sembla difícil de creure o simplement inversemblant,( lo de vida laboral no el visitar el museu)_ vaig anar-hi doncs força content pel que podria significar per veure obres d'art de "veritat"_ els següents anys vaig anar-hi encara dues vegades més_ sempre m'he encantat davant les obres de velázquez i goya_ recordo i admiro especialment les meninas i las lanzas del gran velázquez i les, per a mí mal anomendades, pintures negres de goya_ aquestes les tindré ara ben a la vora per entendre quelcom dels seus grabats i del seu propi interior creatiu...
_de goya no oblido mai la senzilla i alhora immensa lliçó del seu enigmàtic quadre: el gos
_parlant d'interior, avui a la vanguardia una carta al director de pedro serrano de valladolid, destacada i contestada pel intel·ligent alex rovira d'esade,on escriuen envers el despido interior (l'acomiadament interior, vaja...) i cal reconèixer quanta raó tenen en descriure aquesta especia de patología i crimen laboral, segons del cantó que s'observi, que acaricia tota relació actual entre empresa i treballador_ com a mínim en una gran majoria de llocs de treball_ és fastigós com s'omplen la boca que els treballadors son el principal patrimoni de les empreses i al final, encara en ple segle XXI, son els principals marginats i atemoritzats, com simples mercaderies o mobles, que només cal acontentar amb la simple nòmina_ no solament s'ha perdut el caliu humà, si és que mai ni ha hagut, també continuem perdent la decència i el criteri assenyat, sincer o com a mínim el necessari per fer verdaders equips de persones al servei de persones...
_ no som màquines ni esclaus, o si?


focs

0 comentaris
_m'agraden les paraules de maria zambrano:

¿Es el mismo tiempo
el de los cuerpos bañados por la luz
que el de los cuerpos por ella aligerados?

_que retallo del llibre aromas de chillida -esplèndid llibre- del meu escultor preferit...
_paraules de zambrano que em serviran per encapçalar els meus primers escrits de taller de la nova serie, a punt de començar
_potser a més de sèrie, o en lloc d'ella, serà una proba de foc envers alguns desastres més dels que descriuré al costat imaginari del sr de goya y lucientes, que com es tradició en mí, estarà al costat però alhora lluny, molt lluny, com a forma supina de transformar i recrear quelcom d'original i autèntic........... espero.
_i més val que agafi ja el pinzell, em fa molta falta...


desastres

0 comentaris
_després de molts anys tinc a les mans la reproducció dels 82 gravats de los desastres de la guerra de goya_ ignoro encara si suposa un missatge supra o intravenós, la qüestió és que des del diumenge passat em plantejo seriosament fer unes variacions o re-visitacions als esmentats gravats_ crec que hi ha quelcom de deute amb el meu passat i, entre goya i mussorskij, se'm presenta, potser ara, una oportunitat per retornar a un nou espai plàstic i alhora expositiu_ si més no l'inici d'una altre però, renovada relació obtusa, entre el fet creatiu i l'exposició física i cansada envers l'espai, entre el moviment i la quietut, entre el saber i la consciència més profunda...
_també per repassar els meus propis desastres davant de la poca operativitat i interconnexió amb el meu poc real o minsos marketing i públic-
_quasi mort el món pràctic de fer difusió física de la meva obra, salvo per internet i alguna cosa més, importants sí, però esporàdiques_
_ sempre preferència a l'obra més recent, en aquest cas també_
_ considero molt atractiu alhora poguer acostar-se de la mà d'aquest mite dels gravats d'aquest mite de l'art universal al mite de la guerra_ l'idiotesa i el drama de la guerra: les guerres com a plat gastronomic quasi inofensiu i inexpressiu de la nostre cotidianitat més avorrida, avorrida i banal per culpa de la repetició i l'abús sistemàtic i interessat del poder o poders que ens envolten i ofeguen cada dia més i més_
_aviam què, doncs...




adoctrinats

0 comentaris
_és una de les meves addiccions això del sistema educatiu o la preocupació per un ensenyament millor a les escoles, font de tot projecte i realitat de futur per la humanitat, de tot el que hi ha i som en el món mal anomenant civilitzat...
_als catorze i quinze ja em vaig afartar de llegir pamflets i llibres anarquistes i d'altres on la llibertat es posava per sobre de tot preu i propòsit de l'ensenyament de aleshores i per endavant...
_durant tots aquests anys assisteixo quelcom trist a la realitat pròpia i aliena per definir, sense masses traves o distorsions, que poc hi ha a fer envers a fer realitat un bon sistema educatiu, basat en el respecte, l'interès i la llibertat...
_ recentment he trobat una breu i exacta definició de la gran doris lessing, potser es el més pròxim a la veritat que ens envolta avui i com a realitat crua i concreta per demà:

“Esteu sent adoctrinats. Encara no hem trobat un sistema educatiu que no siga d’adoctrinament. Ho sentim molt, però és la millor cosa que podem fer. El que ací se us està ensenyant és una amalgama dels prejudicis en curs i les seleccions d’aquesta cultura en particular. La més lleugera ullada a la història us farà veure com de transitoris poden ser. Us eduquen persones que han sigut capaces d’habituar-se a un règim de pensament ja formulat pels seus predecessors. Es tracta d’un sistema d’autoperpetuació. Aquells de vosaltres que siguen més forts i individualistes que la resta, els animarem perquè se’n vagen i troben mitjans d’educació per si mateixos, perquè eduquen el propi judici. Els que es queden han de recordar, sempre i constantment, que estan sent modelats i ajustats per encaixar en les necessitats particulars i estretes d’aquesta societat concreta.”

Doris Lessing, “Prefaci” a El quadern daurat


llibertat

0 comentaris
_desitjo un món més interessat en potenciar la intuïció mitjançant el coneixement, a més de desenvolupar l'interès i la difusió de l'art i la cultura assoliríem més llibertat, una llibertat possible i necessària...
_dissortadament això no és possible encara a nivell general, però cal no perdre una il·lusió, saber que alguna senyal d'optimisme existeix, i si més no sembrar llavors per aconseguir quelcom algun dia...


senyoretes

0 comentaris
_si picasso no titulava la majoria de la seva obra devia ser per quelcom, sigui com sigui persisteix, cent anys després, el títol las señoritas de aviñon o la seva traducció original en francès per acabar-ho d'adobar_ encara costa molt a nivell internacional acceptar la definició gens puritana de les senyoretes del carrer d'avinyó, bordell del carrer barcelonès que pablito sovintejava i del qual es va inspirar_ lloc, situacions i personatges com a tema, com excusa principal per arrodonir o concentrar les seves inquietuds, principalment espacials i de forma, que els últims mesos havia remenat, des de gósol, horta de sant joan, pintures de el greco i de cézanne, i les influencies de l'art africà que aleshores s'exposava per paris, varen fer la sopa per produir un dels quadres més importants de la historia de la pintura_
sabia picasso que estava davant d'una obra importantísima per a la seva evolució personal com a artista i potser intuïa alhora que transformaria l'art d'aquells moments a paris i per extensió el mundial_ segurament va intuir aquella importància, encara que fos per passar la seva mà per davant de matisse, braque i la tropa que freqüentava als stein...
sabia picasso que cercava un nou món que s'obria cap a noves propostes, on la seva consciència ja actuava més fermament envers les accions invisibles que servien per vèncer casualitats, els imprevistos, on potser la intuïció visible lluitava contra la no visible_ sabia que escriuria pintant aleshores unes noves connexions, entre la raó i una altre realitat que transformava, es transformava entre els seus dits i una nova ment...

moments

0 comentaris
_agafar el temps aquest matí a la sorra, el sol, la platja i especialment la visió, la presència de la mar... voldria acariciar una pintura o dibuix de guston, per exemple, i saber quelcom de perquè va canviar el procés, el seu procés d'emoció, la física i l'entorn mental del seu saber: noves sensacions, nous sentiments, nous colors, noves presències... ja passat el meridià de la seva vida.
_voltes per la malla i paro a l'entorn dels gossos de l'assassí de trotsky, interessants paraules i retorno a una antiga idea plasmada en antics apunts de: Trotsky estirat en una platja a mèxic, no arribat mai a la tela, igual que els quadres d'una exposició de Mussorkij (que algun dia faré, faré, faré...)... és una visió, son visions o desitjos recurrents que em visiten de tant en tant, fa anys eren persistents, ara no tant però hi son_ al igual que la visió de dos cossos nus, sovint endinsats fins a a les cames en un estany o riu, al mig de les dues figures un arbre amb poques fulles i sovint tot en un paisatge nevat o amb volves de neu caient_ també em visitaven un braç i mà estesa amb coses al palmell, com una flor o eines punxants_ perfils de rostres, alguns semblants al perfil en blau i/o gris d'un personatge, estudiant de medicina crec, que incorporava picasso en els seus primers apunts de les senyoretes del carrer avinyó i que després va descartar...
_moments i visites, i espais per algunes paraules, el desig de que descansi joaquín, el germà d'isabel, amb seixanta-sis ens ha deixat, -continua un temps de pèrdues-, amb una au que s'enlaire cap un cel infinit i blau brillant...
_ uns moments, un dibuix, unes paraules i una música:
La música de Bach és una de les proves principals que aquest món no és un fracàs (E. Cioran).
_crec que és cert, si més no provable...

freds

0 comentaris
_s'acostuma a fer balanç -de tot-, per aquestes dates de colorets i com a principi i final de res_ prefereixo acostar-me al meu dibuix de carn i desig amb fons blanc -provisional, com sempre- i brindar per un millor món, a poc a poc però sense pausa...
_cosim massa desesperació entre pedra i pedra, entre pensament i pensament, acaronem massa dolor encara.
_quanta merda, encara.

somnis

1 comentaris
_presagi d'esdeveniments propers en capses llunyanes enmig d'una llum, de la llum eterna d'una espelma que no s'apaga mai, com un sol_ visc i crec no creure en la nostàlgia agredolça com barreja de teatres, ombres, ones i somnis emboirats, blau verdós o crema_ crec per no creure en la pinzellada eterna que esmicola projectes i realitats i crec en el dibuix de la suau pendent que arriba a la cruïlla on tots parem a demanar quelcom, inclosa la necessitat de la son, i el somni_
voldria dormir-me ara mateix i despertar l'endemà enmig d'un concert de cap d'any, despullat i borratxo, sol·licitant ajuda per els desnodrits, pels realment necessitats que en son molts_ i pregaria alhora menys joies pels fills de puta_ aquests però rondinarien i aleshores podrien començar més guerres, fet que quasi ningú vol_ ningú però farà cas al foll de la font vella ni de la font amarga o vermella de nit_
voldria però dormir, dormir molt, uns quants dies seguits i... somniar, somniar per relacionar-me amb els altres (una bona estona, ara que em recordo més de tot plegat...)...
somniar
somniar
somniar
...
... (dedicat a javier cubero egea)

temps

0 comentaris
_observant avui obres de picabia, picasso o modigliani, m'ha adono que l'art per ells, entre d'altres, era -és- una cursa contra el temps...
_ens sembla que al pintar el temps s'atura provisionalment, alimentant una forma conceptual com d'engany, allargant-la al màxim, però gaudint alhora d'aquesta aparent falsedat_ Dic aparent perquè aleshores aturem el temps entre el moment de començar a mirar la tela en blanc fins un final alleugerit per l'anotació de la no assegurada última pinzellada: Potser sí que entre els dos fets no hi ha entremig cap més espai de temps real_ és un moment sublim de creació, de lluita contra els mites, formes i colors, contra un mateix i les alteracions de la quotidianitat, de la malaltissa i malentesa realitat que toquem i trastoquem_ un espai irreal de temps on la vida i el no-moment de l'artista es retroba amb un antic marc o pou amb absència de realitat_
Una realitat sense temps?

magentas

0 comentaris
_de magentas hay muchos pero es la base, por lo menos el hexadecimal #ff0090, de muchos otros colores, y la base de todo junto al amarillo y el cyan, (sin olvidar blanco and negro)_ lo curioso e intolerable es que una cia de telecomunicaciones a patentado dicho color para alemania y holanda (de momento), según me entero por el país y por estos mundos como pixel y dixel, por ejemplo_ y no es el único color básico que está patentado_ increíble que alguien se crea con la suficiente desfachatez, no libertad, de poder poseer en propiedad un color creado por la naturaleza, otra cosa sería un variedad creada de la nada o de otro color como ya pasa en nuestra realidad virtual informática, otra cosa sería como si yo quisiera patentar mañana el motor de explosión por ejemplo o el teléfono... existe una página para protestar -freemagenta- y mostrar algo de enojo eterno para tanta tontería.
_dias de paz que no existen si uno enciende algún televisor o lee páginas de diarios_ dias de supuesta paz entre supuestos momentos celebrados con luces, sombras, juguetes, comidas, loterías... como orígenes y efectos hacía el viaje por y para la Nada_ sigamos haciendo el imbécil en este baile carnevalesco anticipado y contagiado para llegar algún día al éxtasis, que seguramente mostrará una estación de tren vacía o paisaje desolado, pero una flor al fondo, a lo lejos, lejos...
_beso todo en magenta absoluto.