beneficis

des de que a finals dels 70 vaig admirar en directe el centre pompidou de parís he admirat tota l'obra que he vist dels 2 arquitectes que van parir la idea _ tot i l'entorn fora de lloc -aparentment- d'on instal·laven, l'invent no tenia dubtes envers la magnitud del trencament que significava l'obra tan avantguardista com captivadora i innovadora... guerra als puristes i a prendre pel sac!!
al pas del temps he anat seguint quelcom d'ells, especialment de richard rogers, (l'altre és renzo piano), però la setmana passada al caixaforum, amb l'arnau, varem quedar garrativats amb l'escenagrofia dels seus projectes a nivell de maquetes i d'altres aspectes visuals i documentals de la seva obra al complert, o quasi...
el que per sobre de tot m'ha refermat en que és un personatge especial i no sol creativament -que ho és i molt- sino també l'aspecte social i/o laboral que envolta/impregna la seva empresa _ i com a mostra un botó d'un dels seus principis d'una empresa que de fet és una fundació amb importants i democràtics projectes d'ajuda a l'estil d'una ong, o millor encara: una empresa que no es dedica a fer guanys per a repartir entre accionistes purs i durs, sino tot el contrari, segons expliquen en el catàleg editat i que recomano adquirir -és gratis- i llegir al complert, a més de visitar l'expo el que pugui:

com ens organitzem:
creiem en la divisió equitable i transparent dels beneficis de la nostra feina - els sou dels directors es fixa en proporció al de l'arquitecte amb el sou més baix de l'estudi - després que es descompten els diners destinats a reserva i a impostos, la resta de beneficis es divideixen entre tots els treballadors o es distribueixen a organitzacions benéfiques, segons uns principis declarats públicament -

etc...
important exemple a seguir per importants empreses o corporacions que si bé en teoria ho podrien fer -algunes a més ho tindrein forçosament que fer- no sols no ho fan sino que tenen la barra de esclavitzar al treballador encara avui en dia, ja avançat el segle XXI
i no sols és un exemple a seguir sinó que podria implicar un verdader canvi de vida laboral i social, on el benefici del treball quedaria més i ben repartit, amb un component solidari autèntic, tan necessari avui en dia com tergiversat, aprofitat i insuficient, enmig d'aquesta nostra societat de l'opulència i la hipocresia - en lloc de fabricar això ens dediquem a falsificar arguments per argumentar crisis, falses expectatives i sentiments...