_ recentment llegia una paràbola taoista, que potser caldria escriure al sostre i parets de totes les habitacions, al vidre del cotxe, als miralls de casa, a totes i cada una de les meves obres o a la pell de la vida...:
_ no volem ser conscients que el mateix camí, el propi recorregut que estem fent, és principi i final, és la meta i aquest camí no s'atura mai, no clou, no hi ha final... tot es camí, tot és un camí.
_ posar-se una meta, uns objectius es posar-se crosses, crear espectatives que potser mai aconsseguirem, i si n'aconsegueixes alguna és per començar ne una altre i una altre, fins que la paranoia ho envolta tot i sovint entra al cor de l'ésser per fer-li mal, més mal encara...
_ la majoria d'artistes, però no tots, potser només els més bons, ho entenen o ho intueixen així_ el mateix fet de crear implicaria la consciència només dins del camí, del propi recorregut_ un abans o un després no tenen massa cabuda, només pels mediocres o pels excessos d'ego...
_ l'essència del fet de crear es manifesta dins del camí, durant el desenvolupament, el final no existeix, una obra no està mai acabada, no té final encara que l'observem penjada eternament en una pared, els ulls de l'observador -del bon observador- la fan diferent i nova cada cop que il·luminem una atenció.
_ no hem de creure en finals, en objectius, no serveix de res_ caminem amb honestetat i sentit creador: això es tot -el tot i el no res s'acaronen-
_aquests dies hi ha jannis kounellis i la seva obra per barcelona, caldria veure'l: és un exemple de recerca i fermesa per continuar en el camí de creació senzill, sanador, autèntic, amb les pautes i pauses suficients per perdurar etern.
el recorregut mateix és la meta._tenim massa tendència a voler un camí per arribar a algun lloc, una meta, uns objectius, "els objectius"...
és infinit.
és etern...
_ no volem ser conscients que el mateix camí, el propi recorregut que estem fent, és principi i final, és la meta i aquest camí no s'atura mai, no clou, no hi ha final... tot es camí, tot és un camí.
_ posar-se una meta, uns objectius es posar-se crosses, crear espectatives que potser mai aconsseguirem, i si n'aconsegueixes alguna és per començar ne una altre i una altre, fins que la paranoia ho envolta tot i sovint entra al cor de l'ésser per fer-li mal, més mal encara...
_ la majoria d'artistes, però no tots, potser només els més bons, ho entenen o ho intueixen així_ el mateix fet de crear implicaria la consciència només dins del camí, del propi recorregut_ un abans o un després no tenen massa cabuda, només pels mediocres o pels excessos d'ego...
_ l'essència del fet de crear es manifesta dins del camí, durant el desenvolupament, el final no existeix, una obra no està mai acabada, no té final encara que l'observem penjada eternament en una pared, els ulls de l'observador -del bon observador- la fan diferent i nova cada cop que il·luminem una atenció.
_ no hem de creure en finals, en objectius, no serveix de res_ caminem amb honestetat i sentit creador: això es tot -el tot i el no res s'acaronen-
_aquests dies hi ha jannis kounellis i la seva obra per barcelona, caldria veure'l: és un exemple de recerca i fermesa per continuar en el camí de creació senzill, sanador, autèntic, amb les pautes i pauses suficients per perdurar etern.
Entrades
0 comentaris :: camins
Publica un comentari a l'entrada